Res m’omple més que aprendre

Des que vaig començar aquesta aventura insensata arreu del món, m’he tornat, gradualment, un addicte al coneixement. Necessito saber. Em cal, constantment, alimentar la curiositat amb noves nocions i històries. I és per això que no aconsegueixo, ara per ara, veure’m recomençant un projecte a Catalunya. Em fascina i m’apassiona conèixer persones de diferents nacionalitats, escoltar llengües impronunciables, cuinar plats exòtics, aprendre nous oficis i passejar per veïnats multiculturals. Viure a l’estranger moltes vegades és dur, però és una experiència que forja un profund sentit de pertinença a la humanitat i multiplica exponencialment la velocitat del procés maduratiu.

Acabat el preàmbul, vaig al gra. A la terra dels cangurs hi estic molt bé i, si us haig de ser franc, no m’ho esperava. Tot i les dificultats inicials i els brètols trobats pel camí, Sydney m’ha acollit amb els braços oberts. La gent amb qui visc és molt maca i els autòctons són extremadament amables. D’altra banda, la ciutat és increïble, plena de paisatges espaterrants. L’estiu és a les portes i la calor fastigosament enganxifosa comença a fer de les seves. La setmana passada, sense anar més lluny, el mercuri del termòmetre va escalar fins als 36 maleïts graus, però aquí el temps està bastant tocat del bolet i canvia de manera fugaç.

La cosa que més m’entusiasma de Sydney és la multiculturalitat, la qual cosa, no cal dir-ho, és una font preciosíssima de coneixement. Xinesos, japonesos, tailandesos, argentins, colombians, brasilers, indis, pakistanesos, indonesis, italians, francesos, alemanys, holandesos, britànics i neozelandesos, entre altres, omplen de color el ja variat quadre australià. Mentre en molts països, especialment europeus, es qüestiona periòdicament la presència de forasters, aquí tots plegats fan pinya. I, ves per on, Austràlia és un dels estats amb millors salaris, riquesa i qualitat de vida del planeta.

Els matisos conformen el món, i el blanc i el negre són només els pols d’un gran estoig de pintures. Per aprendre, cal obrir-se a descobrir, sense comparacions ni prejudicis, i, sobretot, acceptar nous punts de vista. Abans d’aterrar a Nova Zelanda, just a l’origen d’aquest camí, em considerava una persona relativament formada, amb una digníssima cultura general. Com més em moc, però, més em persegueix un accentuat sentiment d’ignorància, el qual em trepitja els talons a cada passa endavant. Aquesta percepció és, paradoxalment, preciosa, perquè t’empeny a millorar constantment.

Un dels meus grans objectius no professionals ha sigut sempre aprendre a ser una millor persona. Impregnar-me, sobretot, d’empatia i humilitat. Per aconseguir-ho, és fonamental, des del meu miop punt de vista (també tinc estigmatisme), viure i entendre tantes vides com es pugui. Una manera de fer-ho bastant eficaç és treballar en molts camps diversos durant un temps. En els últims anys, he fet de caixer, cambrer, fregaplats, home de fer feines i repartidor de coses vàries. Ni m’he fet ric, ni he millorat les meves qualitats com a comunicador. Però sóc més madur i, sobretot, ENTENC.

La vida, amics meus, no és res més que un camí cap a la tomba. És decisió nostra decidir de quina manera invertir les hores, els dies i els anys que tenim a disposició. És molt indiferent el que fem, però és imperatiu trobar-li sentit a les nostres accions, altrament, és probable que, quan rebobinem la pel·lícula de la nostra vida, diguem: “l’he cagat”. Quan un pren decisions des del cor i la passió, en qualsevol cas, no s’equivoca mai. Fora les pors i el “què diran els altres”, i cap endavant. Gaudiu de la vida, germans i germanes, sobretot durant la vostra joventut, època en la qual els estímuls causen un major impacte en les persones. És una sort viure i és un deure buscar la felicitat.

Com sempre quan escric, he acabat divagant, però espero que el missatge hagi arribat. Ara feia temps que no publicava res, ja que he estat bastant ocupat intentant estalviar quatre calerons. Aquí, si un vol, pot guanyar diners, atès que el salari mínim és de, pràcticament, 19 dòlars/hora. A partir d’ara, intentaré tornar a penjar beneiteries cada quinzena. Sé que les meves filosofades són interessants. Prometo més constància. Moltes gràcies a tots pel temps que dediqueu a llegir-me. Us desitjo pau, alegria i, sobretot, tant aprenentatge.

Salut.