Cagundena, encara estic cansat. Pel pont de l’u de maig vam decidir fer un viatge i abandonar temporàniament la rutina de Iași. També la calor sufocant de la zona, per culpa de la qual començo a recordar amb malenconia els dies d’hivern. Des d’on sóc, tot queda lluny i Romania no és Catalunya, pel que fa a carreteres i transports. No hi ha autopistes i els trens són lents i mal associats. I això provoca que qualsevol moviment una mica complex demani temps i paciència. Anant al gra, vam necessitar més de 16 hores i una gran resistència al mal de cul per arribar a Sofia!
Però n’ha valgut la pena. Vam sortir el divendres a les dues del migdia i vam arribar el dissabte a les sis del matí. Vam haver de fer una parada tècnica a Bucarest d’unes quantes hores per agafar l’autobús que va directe cap a Sofia. Quan vam arribar, no hi havia ningú pel carrer, només algun jove alcoholitzat fins a les celles que ja onejava bandera blanca. Ens vam asseure en un bar, vam esmorzar i, un cop espolsada la son, vam decidir participar en el Free Sofia Tour, organitzat durant tota la setmana tres cops al dia. L’explicació va ser bastant divertida i, grosso modo, vam veure els edificis i monuments més importants.
A través d’Airbnb, havíem reservat una habitació en ple centre, molt decent i relativament econòmica. Un cop abandonades les nostres maletes a l’apartament, vam continuar amb el pelegrinatge per la ciutat. Sofia és la població més gran de Bulgària i la tercera ciutat més antiga d’Europa, després d’Atenes i Roma. El centre històric, reconstruït després de la Segona Guerra Mundial, es pot recórrer fàcilment a peu. En general, tot és bastant econòmic i es pot dinar o sopar amb no gaire patiment pel pressupost diari. Òbviament si hom vol fer el ric…
El monument més important i, probablement, més impactant és, sense cap mena dubte, la catedral ortodoxa Alexander Nevskij, la segona més gran dels Balcans. Fou construïda a principis del segle XX per honorar els soldats russos que van lluitar i alliberar Bulgària de la dominació de l’imperi otomà. L’estil és neobizantí. La veritat és que vam passar molta estona recorrent els seus voltants perquè és, realment, un temple preciós. No massa lluny, per fer palès el caràcter tolerant de la ciutat, es poden visitar, també, una mesquita, una sinagoga i una església catòlica.
L’endemà, si bé ja havíem vist els monuments més destacats, vam decidir passejar pels parcs i jardins de la ciutat. Sofia ofereix una gran quantitat de zones verdes, les quals, francament, estan molt ben preservades. Ens va encantar el Parc del Sud, molt gran i ple d’espais per fer qualsevol activitat lúdico-esportiva. Com nens petits, vam dedicar-nos a fotografiar esquirols i a menjar gelat despreocupadament sobre la gespa ben tallada. Més tard, vam dirigir-nos cap al Parc Borisovata, el més gran i antic de la ciutat. Aquest, però, sembla més un bosc, on els autòctons hi van a fer una mica de bicicleta i, també, dolenteries. No costa res recollir la xeringa del delicte…
A la tarda, vam decidir explorar els carrers del centre, on hi ha moltíssims locals de menjar ràpid extremadament econòmics. També vam fer un aperitivo com si fóssim a Itàlia, amb Aperol Spritz, abans d’anar a sopar. Posteriorment, vam enfilar cap a un restaurant vegà, on vam endrapar com garrins a un preu molt correcte tenint en compte la qualitat dels productes. Vam demanar una garrafa important de vi, el qual, evidentment, em va deixar fora de combat. Després d’una última desfilada pels carrerons propers a casa, vam refer les maletes i vam anar a fer nones. A les nou del matí havíem d’agafar l’autobús per retornar a Bucarest.
Les tornades sempre són pesades, però aquesta ho va ser massa. XXL. Set hores de FlixBus, sis més de trànsit i, finalment, vuit mortíferes eternitats en un tren decadent fins a Iași. Malauradament, tot i ser negra nit, no vaig poder dormir ni un quart d’hora durant l’última part del trajecte, ja que els seients eren dolorosament incomodes. A dos quarts de set del matí vam arribar, finalment, a casa, destrossats i amb unes ganes boges de desmaiar-nos sobre el llit.
Sofia és molt maca i crec que val molt la pena visitar-la, especialment si el teu budget és limitat. Dos dies són més que suficients, però si per quadrar horaris amb Ryanair hi has de passar més temps, pots anar fins al Monestir de Rila o visitar l’antiga ciutat de Plovdiv. He rebut inputs molt positius d’aquests dos llocs. Malauradament, com he dit abans, el meu temps és molt limitat i haig de fer malabarismes quan organitzo escapades. Potser en un futur hi aniré. Abans de marxar, una petita comunicació: amb Bulgària, ja són 30 els països que he visitat! Tant de bo en vinguin molts més.
Salut.
Fantàstic. Petons!!!
Gràcies, tieta!